Cicle vital de les Formigues
Fecundació
La vida d'una formiga comença amb un ou. En una cavitat anomenada espermateca, la reina emmagatzema els espermatozous provinents del seu acoblament durant el vol nupcial, on ha sigut fertilitzada per un o més mascles. Més endavant la reina decidirà, en el moment de pondre els ous, si posarà en contacte, o no, els espermatozous amb els òvuls. Si l'òvul és fecundat, la formiga que sortirà de l'ou serà femella (diploide); si no, serà mascle (haploide). Per això es diu que les formigues, a l'igual que d'altres himenòpters, són haplodiploides. Les obreres també poden pondre ous no fecundats (tròfics) amb els que acostumen a alimentar a les larves, són estèrils i no en surt gairebé mai cap larva, però a vegades, pot eclosionar-ne una que, amb el temps serà un mascle haploide.
Desenvolupament
Pel que fa al desenvolupament, les formigues són holometàboles, és a dir tenen metamorfosi completa, passant a través de les fases de larva i pupa abans d'esdevenir adultes. Las larves poden passar per entre tres i cinc estadis larvals, segons les espècies, fent la muda de la pell entre fase i fase. Aquesta etapa és especialment delicada doncs les larves no es poden alimentar per si mateixes i necessiten de l'ajuda de les obreres. Totes les larves provinents d'ous fecundats són diploides i per tant genèticament idèntiques. Amb l'alimentació larval és quan es produirà la diferenciació entre reines i obreres, i també de les distintes castes d'obreres, quan n'hi hagi. Les larves es poden alimentar de dues formes. Per trofalàxia, que és com ho fan les formigues adultes quan es reparteixen l'aliment entre elles i consisteix en regurgitar el menjar líquid que prèviament han recollit i han emmagatzemat al seu estómac social (principalment carbohidrats). Si es posen al seu abast, les larves de formiga també poden mastegar trossos d'insectes o restes sòlides, que és el tipus d'aliment d'on obtenen més proteïnes per al seu creixement. Tota la covada, ous, larves i pupes, ha de mantenir-se a temperatures bastant constants per assegurar un bon desenvolupament, i per això, molt sovint son mogudes a diverses cambres d'incubació que es troben per tot el formiguer. Segons les espècies, les larves filaran un capoll o no (pupes nues). Als capolls de formigues se'ls coneix popularment per "ous de formigues" i s'han utilitzat com esquer per a caçar ocells.
Divisió del treball, diferenciació en castes i polimorfia
Les formigues es divideixen en tres castes sexuals. Les femelles estèrils, anomenades "obreres", les femelles fèrtils anomenades "reines" i els mascles fèrtils. El formiguer es descriu a vegades com un super-organisme doncs tota la comunitat d'insectes sembla operar com si fos un organisme independent amb entitat única.
Una obrera jove passa els primers dies de la seva vida adulta cuidant de la reina i de la covada. Més tard ja fa tasques d'excavació i altres feines dins del niu, per a finalment, ja com a veterana, anar a buscar menjar i defensar el formiguer. Aquests canvis són bastant abruptes i defineix el què s'anomenen castes temporals. Una teoria de per què això és així, és que la cerca de menjar té un índex de mortalitat alt, i per tant les formigues només hi participen quan ja són més velles i de tota manera, més properes a la mort.
Moltes espècies de formigues poden ser polimòrfiques, és a dir que les obreres presentin diferents mides o formes. Mentre que en alguna espècie, aquestes diferències són petites, són grans en altres. Així hi pot haver obreres petites o minor, mitjanes, i grans o major, aquestes últimes comencen ben aviat la tasca d'anar a buscar menjar. Sovint les major tenen els caps desproporcionadament grans i amb mandíbules molt fortes. S'anomenen a vegades formigues "soldat" ja que són molt eficients lluitant amb d'altres animals, encara que de fet són formigues obreres com les altres, amb les mateixes "obligacions" que no varien massa de les que tenen les més petites o mitjanes. En algunes espècies les obreres mitjanes han desaparegut, produint-se una divisió clara entre les dues castes. Però en altres hi pot haver varis tipus de mides dins de les castes d'obreres. [8]
Els sexuats i el vol nupcial
La majoria d'espècies de formigues es desenvolupen de la mateixa manera. Només la reina i les femelles fèrtils poden aparellar-se. Al contrari de la creença popular de que els formiguers només tenen una reina (monogínia), moltes espècies de formigues són polígines, doncs en els seus nius pot haver-hi més d'una reina, i fins i tot moltes reines. Les formigues mascles, junt amb les femelles fèrtils, emergeixen de la fase de pupa ja amb les ales (encara que algunes espècies, com les formigues legionàries, no produeixen reines alades). Els mascles no fan res durant tota la seva vida dins del formiguer excepte menjar, esperant que arribi el moment de l'aparellament. En aquell dia, totes les formigues fèrtils (mascles i femelles), excepte la reina, surten a l'exterior, fent el mateix les altres colònies properes de la mateixa espècie. Llavors, totes les formigues fèrtils alades, prenen el vol i fan l'acoblament. Els mascles moren poc després.
Les femelles aterren i busquen un lloc adequat per començar una colònia. Allà, s'arranquen les seves pròpies ales i comencen a pondre ous, ocupant-se ella sola de cuidar-los. L'esperma obtingut durant el seu vol nupcial l'emmagatzema dins una cavitat, l'espermateca, i l'anirà utilitzant per anar fecundant ous durant tota la seva vida. Les primeres obreres en sortir són dèbils i més petites que les obreres posteriors, però comencen a treballar per a la nova colònia immediatament. Amplien el niu, busquen menjar i es preocupen de la covada. Així és com comencen la majoria de joves colònies. Unes quantes espècies que tenen poligínia, també poden començar una nova societat a partir d'una de les reines del niu vell, que s'emporta un cert nombre d'obreres a un nou emplaçament i fundant allí un nou formiguer.
Les colònies de formigues poden ser molt permanents en el temps. Les reines mateixes poden viure fins a 30 anys, mentre que les obreres viuen d'un a tres anys. Els mascles, tanmateix, son de vida molt curta doncs només arriben a viure unes quantes setmanes.
